Comentarios en ADIPMA

Comentario en ESBORRANY DEL DECRET DE LA CONSELLERIA SOBRE COMPETÈNCIA LINGÜÍSTICA EN LLENGÜES ESTRANGERES (TRILINGÜISME)

2006-04-04T17:54:49Z

Us adjunt una opinió versada:

Comunicat de la Facultat d'Educació i dels departaments de Pedagogia referent al Decret de trilingüisme (UIB)

Consideracions de la Facultat d'Educació, del Departament de Pedagogia i Didàctiques Específiques i del Departament de Pedagogia Aplicada i Psicologia de l'Educació de la Universitat de les Illes Balears, entorn del Projecte de decret sobre mesures per fomentar la competència lingüística en llengües estrangeres dels alumnes dels centres sostinguts amb fons públics.
La Facultat d'Educació, el Departament de Pedagogia i Didàctiques Específiques i el Departament de Pedagogia Aplicada i Psicologia de l'Educació de la Universitat de les Illes Balears volem manifestar la nostra opinió favorable a l'augment de la competència lingüística en llengües estrangeres de tot l'alumnat de les Illes Balears. A partir d'aquesta premissa, creiem convenient fer les consideracions següents a la proposta de decret presentada per la Conselleria d'Educació i Cultura:
1. La proposta de decret hauria de fonamentar-se necessàriament en estudis previs sobre el coneixement dels idiomes que té el professorat i sobre el coneixement dels diversos idiomes que té l'alumnat i en l'avaluació de les experiències d'impartició de matèries en un idioma estranger que actualment es realitzen a les nostres illes. En aquest sentit cal destacar les mancances següents:
No disposam de cap dada relacionada amb els processos d'adquisició de competència lingüística a l'educació infantil i al primer cicle de l'educació primària (nivells de vocabulari, capacitats d'expressió oral, nivells de lectura i escriptura, etc.).
Així mateix, manquen dades contrastades sobre la implantació de la llengua estrangera a l'educació infantil i al primer cicle de l'educació primària.
Finalment, no es presenta cap dada relacionada amb les experiències d'impartició d'àrees curriculars en un idioma estranger (seccions europees, per exemple) o d'altres experiències (agrupacions flexibles, desdoblaments...) que ja es fan en determinats centres i que, sens dubte, aportarien informació molt enriquidora i rellevant sobre el procés que es vol dur a terme.
2. El Projecte de decret pretén fomentar les habilitats lingüístiques i la competència comunicativa dels alumnes en llengües estrangeres. Aquest objectiu és positiu per a tot l'alumnat, per tant, la norma i les seves conseqüències han d'implicar tots els centres docents i no poden discriminar l'alumnat en funció d'unes o d'altres mesures. Cal no oblidar que tant la normativa bàsica com la de caràcter autonòmic garanteixen l'autonomia pedagògica i organitzativa dels centres perquè puguin establir, des de la seva realitat concreta, les mesures adients per atendre les necessitats educatives dels alumnes. És en aquest context que la norma i els recursos necessaris que suposa la seva implantació s'haurien d'aplicar en la totalitat del sistema educatiu.
3. L'objecte del Projecte de decret és introduir una variable curricular nova en l'àmbit lingüístic (variació de la dedicació horària), sense tenir en compte les altres variables que incideixen sobre els processos d'ensenyament-aprenentatge de les llengües als centres escolars de les Illes Balears. El Projecte considera consolidat i normalitzat l'objectiu d'assolir la impartició d'un nombre d'hores d'ensenyament de les assignatures de llengua i literatura catalanes amb un mínim igual al destinat a l'ensenyament de la llengua i literatura castellanes, tot garantint el coneixement d'ambdues llengües oficials, ja que ha conclòs el termini d'aplicació del Decret 92/1997, de 4 de juliol. D'això es pretén extreure implícitament una conseqüència que és més hipotètica que no certa: que els objectius de coneixement i d'ús dels idiomes oficials presenten un nivell de qualitat òptim que permet modificar-ne els horaris.
4. El Projecte de decret sembla que no té en compte l'important augment de població migratòria que al llarg dels darrers anys s'ha fet present a la nostra societat, i que suposa un increment incontrolat del nombre d'alumnes que no dominen una o cap de les dues llengües oficials.
5. El Projecte de decret no valora la gran tasca duta a terme en el disseny de projectes lingüístics de centre que, mitjançant molts d'esforços, han ajudat a fer de l'ensenyament bilingüe una realitat positiva a través de diferents programes. El Projecte de decret tampoc no atén la realitat d'implementar programes d'ensenyament multilingüe amb garanties pedagògiques i de respecte als drets lingüístics i a les necessitats comunicatives de l'alumnat a què fa referència l'apartat anterior.
6. El Projecte de decret, en introduir només un tractament horari idèntic per a les tres llengües, no té en compte el fet que, tant des del punt de vista legal com epistemològic, els objectius i les capacitats per desenvolupar en una llengua estrangera no són idèntics que els de les llengües oficials, perquè les funcions i els usos d'aquestes llengües s'emmarquen en situacions i contextos totalment diferents. Per tant, el tractament pedagògic i didàctic de les llengües estrangeres ha de tenir unes especificitats concordants amb la seva realitat, i això inclou diferències quant a la dedicació horària.
7. El Projecte de decret pretén introduir la variable nova de variació del tractament horari i, per tant, de l'ús vehicular de llengües estrangeres, sense conèixer la possibilitat real de dur-ho a terme, perquè, a curt termini, no s'està en disposició de gaudir del professorat adequat sense l'ajut de la Conselleria. S'ha de dir que el professorat dels centres públics ocupen les seves places per concurs de trasllat i hi accedeix per sistemes de selecció establerts per llei, i això comporta que les plantilles tinguin unes característiques basades més en criteris funcionarials que no en projectes educatius. Pel que fa al sector privat concertat, es desconeix també si hi ha possibilitats de disposar del professorat degudament habilitat.
8. El fet que l'acreditació de la competència lingüística mitjançant l'habilitació oficial no sigui exclusiva, sinó que es pugui fer a través de la disposició addicional segona (criteri discrecional de la Conselleria), implica que els requisits exigibles a un docent en matèria d'idioma estranger siguin menors (administrativament) que els que s'exigeixen per impartir ensenyament en la llengua pròpia de les Illes Balears (reciclatge), fet que podria resultar injust i discriminatori per al professorat.
9. El Projecte de decret hauria d'apostar per una millora de la formació pedagògica i lingüística del professorat que imparteix les matèries de llengües estrangeres, abans d'implantar noves mesures d'utilització d'aquestes llengües com a idiomes vehiculars en els diversos nivells del sistema educatiu.
10. El Projecte de decret preveu arbitrar recursos adreçats als centres que impliquen una modificació (redistribució) dels assignats a cada centre. L'article 11, en comptes d'establir partides addicionals, es refereix a l'adequació del pressupost. Resulta notori que el desenvolupament de la variable nova en uns centres (i en uns alumnes) va en detriment d'altres, i això comporta un desequilibri important.
11. El Projecte de decret invoca, a l'exposició de motius, la Resolució del Consell de la Unió Europea de 31 de març de 1995 sobre la conveniència d'incrementar les competències lingüístiques dels ciutadans en més d'una llengua de la Unió Europea, a més de les oficials del país d'origen. No obstant això, el Projecte de decret sembla que no té en compte la Resolució del Comitè d'Experts de la Unió Europea de 21 de setembre de 2005 sobre l'aplicació de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries, que especifica que a les Illes Balears, en el context dels compromisos contrets per Espanya, no s'assoleixen els objectius prevists per a l'ensenyament del català. Així doncs, convé recordar que l'ensenyament bilingüe a les Illes Balears no gaudeix encara d'un nivell de consolidació suficient.
12. El Projecte de decret estableix el concurs com a mesura de foment de la competència lingüística amb una limitació del nombre de participants. L'òrgan de selecció previst és una comissió on no hi ha tècnics de la matèria per procedir a la tasca selectiva -com, per exemple, especialistes en la formació universitària sobre les tres llengües implicades. Els criteris, sembla, es deixen a la resolució del conseller, ja que els que s'especifiquen al Projecte de decret no són prioritzats ni diferencien entre requisits i mèrits.
13. El Projecte de decret genera inseguretat perquè crea expectatives a les famílies que difícilment poden ser ateses i, per tant, ocasiona confusió a la comunitat educativa.
D'acord amb aquestes consideracions, la nostra proposta seria de promoure la implantació de mesures de caire general i no discriminatòries com ara, per exemple, que els centres educatius de les Illes Balears augmentassin progressivament les hores lectives setmanals dedicades a la llengua o les llengües estrangeres fins a un màxim del 20 per cent del còmput total, de manera que el 80 per cent restant quedàs fixat pels centres d'acord amb llurs respectius projectes lingüístics, com ha proposat recentment l'Associació de Directors i Directores d'Educació Infantil i Primària de Mallorca.
La Junta de la Facultat d'Educació, el Departament de Pedagogia i Didàctiques específiques i el Departament de Pedagogia Aplicada i Psicologia de l'Educació recomanen, per tant, la modificació del Projecte de decret d'acord amb les reflexions aportades i amb la intenció de fer una planificació detallada que abasti tot l'alumnat de les Illes Balears.

Palma, abril de 2006

Comentario en ESBORRANY DEL DECRET DE LA CONSELLERIA SOBRE COMPETÈNCIA LINGÜÍSTICA EN LLENGÜES ESTRANGERES (TRILINGÜISME)

2006-02-28T10:56:15Z

aquest decret és d'impossible aplicació tal com està redactat...simplement per la qüestió "tècnica" que no existeix personal docent "suficient" per poder tirar-lo endavant

Comentario en DOCUMENT BASE ADIPMA

2006-01-30T12:32:40Z

Em sembla bé l'opinió d'en Joan Mora. L'avaluació interna dels centres és un tema prou important com per dedicar-li unes jornades, encontres, conferències o sessions de treball. Estic d'acord que ADIPMA ha de treballar també temes pedagògics.
Pel que fa a temes sindicals; ADIPMA ha manifestat sempre que no pretén fer tasques sindicals, això no figura entre els nostres objectius (vegi's els estatuts de l'associació); tanmateix, jo sí opín que tenir una bona infraestructura és necessari si volem esser eficaços. Moltes associacions (no necessàriament sindicals) compten amb locals, personal i eines de gestió, pens, per exemple, en els col·legis professionals.

Comentario en DOCUMENT BASE ADIPMA

2005-12-30T17:27:17Z

Crec que adipma ha de ser una associació “professional” de directors/res d’uns centres públics molt específics (inf+prim) amb una problemàtica també molt específica . ADIPMA no es pot convertir mai en una espècie de “sindicat paral.lel” amb tota la infraestructura personal alliberat, local social etc...Si que hem de tenir una línia bàsica d’actuació (per això és important el document base) emperò not a faltar alguna cosa: No hem de perdre de vista que estam parlant de centres educatius i que com a tals hem d’assolir uns objectius pedagògics fixats als nostres documents de centre.
Realment vetllam perquè aquests objectius s’assoleixin? Com ho feim?
Estan coordinades les dues etapes que conviuen als nostres centres (inf+prim) o quan s’inicia la primària tornam a començar ...Com ho solucionam?
La CCP realment “coordina pedagògicament” el centre... p.e. Qui decideix com s’ensenya la resta “duent”... tots els mestres segueixen la mateixa metodologia o no?
Hem reflexionat sobre l’ensenyament de les llengües?... els nostres alumnes quan acaben primària que saben d’anglès... quin és el seu nivell de competència lingüística.?
Fem un seguiment del procés de lectoescriptura dels nostres alumnes? Controlam la velocitat i la comprensió lectora dels nostres alumnes?
Fem un seguiment dels nostres alumnes a secundària?... Ens envien les seves avaluacions? Ens reunim amb l’equip d’orientació dels IES ?
Com utilitzam els recursos informàtics dels centres?
Com intervé l’equip directiu en les qüestions pedagògiques del dia a dia del centre o només “gestionam administrativament” el centre –que ja és molt- perquè funcioni més o manco bé i el manteniment ens permeti funcionar cada dia.
El secretàri/a del centre és un membre efectiu de l’ed o simplement fa tasques administratives (pensau que el secretari també és un càrrec pedagògic)
El nostre equip està realment coordinat? Funcionam tot a l’una o no?

Crec que a vegades els centres públics donam una imatge una mica “especial”: sortim als diaris quan hi ha diades de carnaval, de solidaritat, celebram Sant Antoni... que està molt bé!... però crec que tembé hem de donar a conèixer la nostra tasca pedagògica i la porfessionalitat dels nostres claustres i que a les nostres escoles duim a terme un projecte pedagògic que permet als nostres alumnes assolir aquells objectius que ens havíem proposat...
Un procés de reflexió dins els centres o sigui un PROCÉS D’AVALUACIÓ INTERNA es fa imprescindible per millorar la nostra funció educativa... i a lo millor no la sabem fer...! tal vegada si organitzam unes jornades podrien estar relacionades amb aquest tema

Comentario en DOCUMENT BASE ADIPMA

2005-12-22T09:50:36Z

ADIPMA hauria de ser present al Consell Escolar de les Illes Balears. És un òrgan consultiu important i ADIPMA té prou pes com per ser-hi.

Comentario en DOCUMENT DE LA CCP DEL CP INFANTE DON FELIPE SOBRE LA PROBLEMÀTICA DE L'EDUCACIÓ COMPENSATÒRIA

2005-12-20T14:36:06Z

Quant al tema de les butlletes, probablement farem igual.
D'altra banda, pel que fa al tema de la LOE (no sabem si es en aquest lloc on s'ha de comentar), com ja se sap, la llei es troba al senat (cambra inútil amb l'actual constitució). Política a part, un dels aspectes que afecten a primària és aquesta nova àrea "Educación para la ciudadanía" el nom de la qual ja du mals records . Probablement seria més útil que el "manual del bon ciutadà" formàs part de l'àrea de Coneixement de Medi i que es respectàs la bona idea de fer una hora de tutoria setmanal.

Comentario en DOCUMENT DE LA CCP DEL CP INFANTE DON FELIPE SOBRE LA PROBLEMÀTICA DE L'EDUCACIÓ COMPENSATÒRIA

2005-12-18T16:40:45Z

Em sembla una bona idea la del CP Cas Saboners. Cal deixar constància de quines són les necessitats reals. Des del CP Rafal Vell adoptarem la mateixa mesura.

Comentario en DOCUMENT DE LA CCP DEL CP INFANTE DON FELIPE SOBRE LA PROBLEMÀTICA DE L'EDUCACIÓ COMPENSATÒRIA

2005-12-07T12:56:57Z

A la zona de Calvià-Andratx es va decidir elaborar i remetre a Innovació un llistat alternatiu amb tot aquell alumnat susceptible de rebre suport i que no es poden incloure a les butlletes oficials