ESBORRANY DEL DECRET DE LA CONSELLERIA SOBRE COMPETÈNCIA LINGÜÍSTICA EN LLENGÜES ESTRANGERES (TRILINGÜISME)
Projecte de Decret…./2006, de …. sobre mesures per a fomentar la competència lingüística en llengües estrangeres dels alumnes dels centres sostinguts amb fons públics
La Llei orgànica 10/2002, de 23 de desembre, de qualitat de l'educació, estableix com a principis de qualitat del sistema educatiu, entre d'altres, l'equitat, que ha de garantir una igualtat d'oportunitats de qualitat, per al desenvolupament ple de la personalitat a través de l'educació, com també la capacitat dels alumnes per confiar en les aptituds i els coneixements propis.
El mateix text legal assenyala, com un objectiu de l'etapa d'educació infantil, el desenvolupament de les habilitats comunicatives orals, i com a responsabilitat de les administracions educatives la promoció de la incorporació d'una llengua estrangera en els aprenentatges d'aquesta etapa, especialment en el darrer any.
Així mateix, estableix com a objectiu de l'etapa d'educació primària el desenvolupament de la capacitat d'adquisició en una llengua estrangera de la competència comunicativa necessària per a desenvolupar-se en situacions quotidianes.
Finalment, l'educació secundària obligatòria ha de contribuir a desenvolupar en els alumnes, entre d'altres, la capacitat de la competència comunicativa per a comprendre i expressar-se en una o més llengües estrangeres de manera apropiada amb la finalitat de poder accedir a altres cultures, a través de l'estudi d'una primera llengua estrangera en tots els cursos de l'etapa i, si fa al cas, de la segona llengua estrangera com a assignatura optativa.
Tot això, s'ha d'entendre sense perjudici de l'objectiu d'assegurar el coneixement i l'ús progressiu del català com a llengua vehicular en l'àmbit de l'ensenyament, d'acord amb el que assenyala la Llei 3/1986, de 29 d'abril, de normalització lingüística a les Illes Balears.
El Decret 125/2000, de 8 de setembre, pel qual s'estableix l'ordenació general dels ensenyaments de l'educació infantil, l'educació primària i l'educació secundària obligatòria a les Illes Balears (BOIB núm. 114, de 16 de setembre) reconeix que el coneixement de la llengua i la cultura pròpia de la comunitat de les Illes Balears ha de ser compatible amb els valors de respecte i convivència amb l'altra llengua oficial en tot l'Estat, i amb altres llengües i cultures, propiciant actituds solidàries i no discriminatòries per raó de llengua i fent de la diferència un valor enriquidor, basat en l'avantatge que representa per als pobles d'Europa la seva diversitat lingüística i cultural.
Al mateix temps, aquesta norma estableix que, en qualsevol cas, s'han de respectar els drets lingüístics individuals i que l'ensenyament de les llengües estrangeres, introduït obligatòriament a partir del segon cicle de l'educació primària, es pot avançar al cicle o l'etapa anterior, d'acord amb les normes que dicti la Conselleria d'Educació i Cultura, a la qual correspon l'establiment de la dedicació i la distribució horàries de les àrees o matèries de cada etapa, d'acord amb la qual els centres docents han d'organitzar l'horari.
Un cop transcorregut amb escreix el termini de quatre anys concedit pel Decret 92/1997, de 4 de juliol, que regula l'ús i l'ensenyament de i en llengua catalana (BOCAIB núm. 89, de 17 de juliol) i l'Ordre del conseller d'Educació, Cultura i Esports de dia 12 de maig de 1998, que el desplega (BOCAIB núm. 69, de 26 de maig), s'ha de considerar consolidat i normalitzat l'objectiu proposat d'assolir, per part de tots els centres docents, la impartició d'un nombre d'hores d'ensenyament de les assignatures de llengua i literatura catalanes amb un mínim igual al destinat a l'ensenyament de la llengua i la literatura castellanes, tot garantint el coneixement d'ambdues llengües oficials.
Igualment, el mencionat Decret 92/1997 preveu la possibilitat que els centres educatius puguin sol•licitar a l'Administració educativa la impartició en llengua catalana d'una àrea diferent a la fixada als articles 17 c) -coneixement del medi natural, social i cultural- i 18.a) -àrea de ciències socials, geografia i història, i àrea de ciències naturals, a educació primària, i a educació secundària obligatòria, respectivament.
Els decrets que aproven els reglaments orgànics dels centres d'educació primària (Decret 119/2002, de 27 de setembre, BOIB núm. 120, de 5 d'octubre) i dels instituts d'educació secundària (Decret 120/2002, de 27 de setembre, BOIB núm. 120) preveuen l'existència de seccions lingüístiques especialitzades en els centres que es determinin, com també que s'hi pugui impartir una part del currículum en la llengua escollida, organitzant les activitats complementàries necessàries per aconseguir els objectius lingüístics que s'hi pretenen. A més, s'hi preveu que en aquests supòsits el projecte lingüístic de centre haurà d'incorporar les repercussions que les seccions lingüístiques comportin en l'organització del centre i en el tractament de les llengües. I, per altra banda, s'estableix que aquests ensenyaments hauran de ser aprovats per la Conselleria d'Educació i Cultura, que adoptarà les mesures necessàries perquè la posada en marxa, en particular les referides a dotació i recursos humans, siguin suficients.
Així mateix, la normativa per la qual es regula el reglament orgànic dels centres responsabilitza l'equip directiu de la funció d'estudiar i presentar al claustre i al consell escolar propostes per dinamitzar el centre, al temps que atribueix al director la competència en matèria de foment i coordinació de la participació dels diferents sectors de la comunitat escolar.
Per altra part, l'objectiu fonamental del projecte lingüístic que han d'elaborar els centres, segons s'estableix en les normes per les quals s'aproven els reglaments orgànics és d'aconseguir que, en finalitzar el període d'escolarització obligatòria, l'alumnat hagi aconseguit la competència lingüística no solament en la llengua catalana i castellana, sinó també, almenys, en una llengua estrangera.
El Decret 66/2001, de 4 de maig, pel qual s'estableix el currículum de l'educació infantil a les Illes Balears, assenyala que el procés d'ensenyament i aprenentatge s'ha de construir a partir dels coneixements i les experiències prèvies de l'alumnat, com també que la planificació, l'organització i el tractament de les activitats educatives en l'educació infantil s'han de fer de manera globalitzada, contribuint a descobrir i conèixer les capacitats pròpies d'expressió, emprant progressivament de manera adequada el llenguatge verbal, i enriquint i diversificant les pròpies possibilitats expressives, atès que un dels valors implícits en les situacions comunicatives és el relacionat amb la interculturalitat i la formació europea.
Coherentment amb l'anterior, es preveu que es pugui introduir de manera anticipada una llengua estrangera en el segon cicle de l'etapa (3-6 anys), d'acord amb les normes que dicti la Conselleria d'Educació i Cultura, sense perjudici que la dedicació horària de la llengua catalana estigui, com a mínim, en paritat amb la llengua castellana i es garanteixi que, en acabar l'etapa, l'alumnat tengui una competència en aquella que els permeti de seguir les matèries de l'etapa de l'educació primària en qualsevol de les dues llengües oficials.
El Decret 67/2001, de 4 de maig, pel qual s'estableix el currículum de l'educació primària a les Illes Balears, assenyala que aquesta etapa ha de contribuir a desenvolupar en l'alumnat les capacitats, entre d'altres, referides als objectius de conèixer i utilitzar correctament les llengües oficials, com també de fomentar una actitud d'interès i respecte envers la diversitat lingüística, generant situacions educatives afavoridores dels valors relacionats amb la interculturalitat i la construcció europea.
Són, a més, objectius propis d'aquesta etapa comprendre i produir missatges orals i escrits senzills i contextualitzats, com a mínim en una llengua estrangera. Conseqüentment, preveu la possibilitat d'introduir de manera anticipada l'ensenyament d'una llengua estrangera en el primer cicle de l'etapa, d'acord amb les instruccions que dicti la Conselleria d'Educació i Cultura, i allò proposat en el projecte lingüístic de centre. Atribueix a la Conselleria d'Educació i Cultura la competència de regular, a través d'una ordre, l'horari de l'etapa, com també d'elaborar les instruccions necessàries per a la distribució de les hores dels àmbits de la llengua en el primer cicle per a programes lingüístics específics.
Per la seva part, el Decret 86/2002, de 14 de juny, pel qual s'estableix el currículum de l'educació secundària obligatòria a les Illes Balears, al temps que assenyala que els alumnes, independentment de llur llengua habitual en iniciar l'ensenyament, han de poder utilitzar al final del període d'escolarització obligatòria normalment i correctament la llengua catalana i la llengua castellana, també estableix com a objectius la comprensió i la producció de missatges orals i escrits amb normalitat i correcció, en una llengua estrangera com a mínim.
Per Resolució del Consell de la Unió Europea de 31 de març de 1995, es posa l'èmfasi en el desenvolupament i el perfeccionament de les competències lingüístiques dels ciutadans i s'hi reitera la conveniència d'oferir als alumnes la possibilitat d'aprendre dues llengües de la Unió Europea a més de les pròpies, com també el desenvolupament de l'ensenyament precoç de les llengües vives en l'escola elemental. Tot això s'explica en el context social de canvis profunds, caracteritzats per una progressiva mobilitat de la població en el marc europeu, com també l’accelerada globalització de les xarxes econòmiques i la societat de la informació i la comunicació, especialment rellevant en un context social com el nostre, basat en la indústria turística i en els intercanvis comercials.
Les directrius del Consell de la Unió Europea, en matèria d'ensenyament de llengües modernes, s'orienten cap a la formulació d'objectius en termes de competències. Això implica promoure, al llarg de l'etapa de l'educació infantil i l'educació bàsica, experiències plurilingües capaces de generar una competència comunicativa en les diferents llengües del currículum, un marc en el qual les llengües s'interrelacionen i interactuen, un context en què el mateix aprenentatge lingüístic n'afavoreix el de les diferents llengües, i alhora el de les altres àrees del currículum.
Així doncs, en el context de la progressiva integració de la nostra societat en el marc comunitari, l'ensenyament de les llengües estrangeres té un paper fonamental, compartint amb altres àrees lingüístiques del currículum un enfocament integrador i comunicatiu que permet no solament l'aprenentatge d'altres llengües com un sistema de signes diferent al propi, sinó també l'aprenentatge dels modes en què les persones que utilitzen aquesta llengua entenen i interpreten la realitat, organitzen les relacions socials i comparteixen uns determinats significats culturals.
D'aquesta manera té sentit la funció educativa de la llengua estrangera, ja que permet l'accés dels alumnes a altres maneres d'entendre la realitat, enriqueix el seu món cultural i afavoreix el desenvolupament d'actituds de comprensió, respecte i col•laboració, actuant-hi com a factor d'integració i cohesió social, i fent del coneixement de les llengües estrangeres un repte i alhora una exigència social i professional per a tots els aprenents que s'estan formant en els centres educatius.
Per això, hem de considerar que l’objectiu final que es pretén amb l’aprovació d’aquest decret no és únicament l’adquisició de més competència en la llengua estrangera, sinó millorar al mateix temps la competència comunicativa múltiple en les llengües del currículum.
Per tot això, a proposta del conseller d'Educació i Cultura, un cop consultades les organitzacions més representatives en el sector de l'ensenyament no universitari, amb la deliberació prèvia del Consell Escolar de les Illes Balears, d'acord o oït el Consell Consultiu i, una vegada considerat pel Consell de Govern en la sessió… de…. de 2006,
DECRET
CAPÍTOL I
OBJECTE I ÀMBIT D’APLICACIÓ
Article 1
Objecte i àmbit d’aplicació
Aquest Decret té per finalitat regular les actuacions que poden dur a terme els centres escolars sostinguts amb fons públics, amb l'objectiu de fomentar les habilitats lingüístiques i la competència comunicativa dels alumnes en les llengües del currículum.
CAPÍTOL II
DEFINICIÓ DEL MODEL
Article 2
Requisits
Els centres que voluntàriament s’acullin a aquest Decret hauran d'impartir els continguts de les àrees o matèries curriculars utilitzant com a llengües d'ensenyament i aprenentatge la catalana, la castellana i una llengua estrangera, de manera diferenciada. A l'efecte, hauran de preveure les àrees no lingüístiques que seran impartides en cada una de les tres llengües ressenyades, fins a completar un terç de les activitats curriculars lectives, seguint criteris d’eficiència i racionalitat en la planificació. Les àrees lingüístiques hauran d'impartir-se en la llengua de referència.
Article 3
Previsions legals
Els centres, en qualsevol cas, hauran d'observar les previsions de la Llei 3/1986, de 29 d'abril, de normalització lingüística a les Illes Balears, per tal de garantir, entre d'altres, el dret dels alumnes a rebre el primer ensenyament en la seva llengua, com també de garantir la utilització normal i correcta de les dues llengües oficials al final de l'escolaritat obligatòria.
Article 4
Sol•licitud de participació
Poden sol•licitar la participació en aquesta iniciativa tots els centres sostinguts amb fons públics que imparteixen educació infantil i/o educació primària.
Els centres han d'acreditar l'existència de professors especialistes o habilitats en la llengua estrangera sol•licitada en nombre suficient, i han de presentar un projecte pedagògic adaptat al context del centre i a les necessitats dels alumnes sobre el tractament de les llengües, i altres recursos disponibles, que respecti el còmput horari establert.
Article 5
Iniciació de la sol•licitud
La sol•licitud s'ha de fer a iniciativa de la direcció del centre escolar. Juntament amb aquesta, s'han d'acreditar també altres experiències educatives, si fa al cas, relacionades amb l'ensenyament i l'aprenentatge d'idiomes, els recursos disponibles, i la conformitat dels òrgans de govern del centre.
Això no obstant, qualsevol sector de la comunitat educativa, amb l’acord previ de la majoria del cens al qual representa, pot proposar a la direcció la presa en consideració de la participació del centre en les convocatòries que l'Administració educativa realitzi a l'efecte. En qualsevol cas, la proposta ha de ser debatuda en el si del claustre i del consell escolar, i la resolució, suficientment motivada.
Article 6
Compromisos dels centres sol•licitants
Els centres d'educació infantil i/o primària que facin la sol•licitud s'han de comprometre a:
Participar en el pla de formació i en totes les activitats promogudes per la Conselleria d'Educació i Cultura per al desenvolupament i l'execució de l'experiència.
Col•laborar amb l'Administració educativa en les activitats que es requereixin per al seguiment, l'avaluació i les propostes de millora que s'hi facin.
Proposar la relació de candidats que han de desenvolupar el projecte i coordinar-lo, d'entre els docents pertanyents a la plantilla del centre que tenguin habilitació en llengua estrangera o que, sense tenir-la, puguin acreditar-ne competència lingüística suficient per desenvolupar el projecte, en la forma prevista a la disposició addicional segona. La Conselleria d'Educació i Cultura en designarà el coordinador.
Article 7
Convocatòria i selecció dels centres
El conseller d’Educació i Cultura farà pública anualment la convocatòria, en la qual es fixarà el nombre de centres que s'han de seleccionar per a la incorporació al programa establert en aquest capítol.
La selecció dels centres es durà a terme mitjançant una comissió presidida pel director general d'Administració i d'Inspecció Educativa, i integrada per les persones següents:
-El cap del Departament d'Inspecció Educativa, qui hi actuarà de president en cas d’absència del director general
-Un representant de la Direcció General d'Ordenació, Innovació i Formació del Professorat
-Un representant de la Direcció General de Planificació i Centres Educatius
-Un representant de la Direcció General de Personal Docent
-El delegat territorial de Menorca, qui podrà delegar en l’inspector d'Educació responsable de la demarcació de Menorca
-El delegat territorial d'Eivissa i Formentera, qui podrà delegar en l’inspector d'Educació responsable de la demarcació d’Eivissa i Formentera.
-Un representant de la Direcció General d’Administració i d’Inspecció Educativa, que hi farà de secretari.
Pel que fa a la convocatòria, el funcionament i l'adopció d’acords de la comissió, mentre no es reguli de manera específica, serà aplicable el que s’estableix amb caràcter general per als òrgans col•legiats en els articles 22 i següents de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, i en els articles 17 i següents de la Llei 3/2003, de règim jurídic de l’Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears.
La comissió baremarà els centres participants d'acord amb els criteris de selecció que es concretaran en la convocatòria i valorarà els criteris prioritaris següents:
•Nivell i capacitació en llengua estrangera de la plantilla de mestres del centre interessats a participar en el projecte.
•Grau d'acceptació de la comunitat educativa manifestat a través del suport rebut pel claustre i el consell escolar.
•Viabilitat de la sol•licitud, tenint en compte l'experiència educativa del centre relacionada amb la implantació de llengües estrangeres, els recursos disponibles, i el nombre d'unitats i alumnes.
A més dels esmentats criteris prioritaris, en cada convocatòria se'n podran establir altres de complementaris que es considerin adients.
La comissió, que podrà recaptar del Departament d'Inspecció Educativa l'elaboració de l'oportú informe sobre els centres participants, ha de ponderar les circumstàncies que hi concorren perquè la selecció que en resulti respongui a criteris proporcionals de distribució territorial i d'optimització dels recursos.
En el cas dels centres docents privats concertats, la sol•licitud d’autorització s’haurà de resoldre en el termini de tres mesos. En el supòsit que no s’adopti la resolució en l’esmentat termini, la petició s’entendrà desestimada.
Article 8
Centres seleccionats i implantació del programa
Els centres sol•licitants que resultin seleccionats per implantar aquesta experiència ho faran de manera progressiva. El primer curs acadèmic s'implantarà en el primer curs d'educació primària o a l'etapa d'educació infantil. En cursos successius s'anirà implantant progressivament per cursos fins a completar la totalitat de l'educació primària o, si és el cas, l'etapa d'educació infantil.
En tot cas, la selecció definitiva del centre resta condicionada a l'aprovació del projecte lingüístic que respongui a les característiques de la innovació que s'ha de desenvolupar i la presentació abans de l'inici de les activitats lectives del curs corresponent. Així mateix, la continuïtat d'un centre en el programa es podria reconsiderar si de l'avaluació del procés es dedueix l'incompliment d'algunes de les característiques i els requisits establerts.
Article 9
Formació específica als mestres
La Conselleria d'Educació i Cultura adoptarà les mesures adients perquè el Programa anual de formació permanent del professorat reculli la formació específica necessària per als mestres dels centres seleccionats.
La participació dels centres seleccionats en el projecte queda condicionada a la participació individual en la realització de les activitats de formació per part d'un nombre de mestres que garanteixi el desenvolupament del projecte.
Aquesta formació específica anirà adreçada preferentment a mestres especialistes en llengua estrangera. També a mestres que, sense posseir l'especialitat corresponent a la llengua estrangera de referència, tenguin alguna altra titulació idònia, d'acord amb el que preveu el Reial decret 895/1989, de 14 de juliol, pel qual es regula la provisió de llocs de feina en els centres públics, o l'Ordre d'11 d'octubre de 1994, per la qual es regulen les titulacions mínimes que han de posseir els professors dels centres privats d'educació infantil i primària, com també a altres mestres interessats en el projecte.
Article 10
Fases de la formació
La formació específica constarà de dues fases: la primera consistirà en un curs sobre tractament de llengües i metodologia de l'aprenentatge de llengües estrangeres; i la segona es durà a terme al territori on la llengua estrangera de referència sigui oficial, i estarà relacionada amb l'ensenyament de la llengua, i la realització de pràctiques i continguts propis de la cultura i les institucions que hi són pròpies.
Els centres seleccionats que desenvolupin el currículum d'acord amb el model lingüístic descrit en aquest capítol seran considerats d'atenció preferent en relació a altres convocatòries que requereixin intercanvis amb alumnes o professors fora de l'àmbit de la comunitat autònoma de les Illes Balears.
Article11
Dotació de recursos
A més de les activitats de formació específica per als professors responsables d'impulsar el projecte, i per tal de facilitar la implantació d'aquest model lingüístic en els centres seleccionats, l'Administració educativa propiciarà l'ampliació dels recursos humans en el centre amb la dotació del personal auxiliar necessari per al desenvolupament de l'activitat docent dins el marc d'aquest Decret.
S’adequarà el pressupost per atendre les despeses de funcionament en els centres seleccionats, com també per atendre les necessitats d'equipament específic en tecnologies de la informació i la comunicació (TIC).
S'afavorirà la participació dels centres seleccionats i del seu personal en projectes i intercanvis de caràcter internacional.
Es reconeixerà la participació del professorat que desenvolupin l'àrea o matèria del programa durant un curs escolar com a activitat a l'efecte de la consideració en el sistema retributiu, en el marc de la regulació de la planificació i el reconeixement de la formació permanent del professorat.
Article 12
Avaluació del programa
La Conselleria d'Educació i Cultura realitzarà l'avaluació d'aquest projecte. El Departament d'Inspecció Educativa farà el seguiment i el control dels centres que hi participin.
CAPÍTOL II
DE L'ENSENYAMENT ANTICIPAT DE LA LLENGUA ESTRANGERA
Article 13
Autorització per a l’anticipació de l’àrea de llengua estrangera
Abans de la generalització de l'àrea de llengua estrangera en el primer cicle de l'etapa d'educació primària, d'acord amb la regulació normativa del sistema educatiu, els centres podran anticipar aquesta àrea amb l'autorització prèvia de la Conselleria d'Educació i Cultura.
També es podrà concedir autorització als centres per dur a terme una primera aproximació a la llengua estrangera en els aprenentatges de l'educació infantil, sempre que se'n garanteixi la continuïtat fins al cicle o curs on la impartició en sigui obligatòria.
Article 14
Centres autoritzats d’acord amb aquest Decret
Els centres que resultin autoritzats per implantar anticipadament l'idioma estranger, ho han d'incloure en les programacions, actualitzar el projecte educatiu i el model lingüístic, i anotar convenientment els aprenentatges realitzats en la documentació acadèmica dels alumnes. A l'efecte, l'Administració educativa dictarà les corresponents instruccions.
Article 15
Centres autoritzats amb anterioritat a aquest Decret
No caldrà sol•licitar autorització per a impartir anticipadament l'idioma estranger en el cas dels centres que, al moment de la publicació d'aquest decret, ja havien estat autoritzats segons la normativa aplicable amb anterioritat, sense perjudici de l'observança, per part dels centres, de l'adequació a les prescripcions previstes en aquest capítol.
Article 16
Valoració de l'experiència
Es valorarà l'experiència acumulada dels centres en què, al moment de la publicació d'aquest decret, ja impartien llengua estrangera de manera anticipada, en el cas de concórrer a la convocatòria per a la selecció de centres que opten per la implantació del nou model lingüístic descrit en el capítol anterior.
Article 17
Segona llengua estrangera
A partir del primer curs del tercer cicle de l'etapa d'educació primària, els centres podran incorporar una segona llengua estrangera en la forma en què reglamentàriament determini l'Administració educativa.
CAPÍTOL III
DE LES SECCIONS EUROPEES
Article 18
Autorització
Podran autoritzar-se seccions europees en els instituts d'educació secundària i en els centres privats concertats que imparteixen l'educació secundària obligatòria, el batxillerat o la formació professional específica.
Article 19
Finalitat
La finalitat de les seccions europees és de reforçar els aprenentatges de la llengua estrangera a través de la incorporació parcial del seu ús com a vehicle de comunicació en una matèria no lingüística o en un mòdul de formació professional.
Article 20
Condicions d'accés
Per accedir a les seccions europees en qualsevol curs o nivell serà requisit que l'alumnat hagi estat avaluat positivament en el curs o nivell anterior en la matèria de llengua estrangera corresponent a l'idioma objecte de la secció.
Article 21
Nombre d’alumnes i seccions
El nombre mínim d'alumnes per dur a terme una secció europea serà de quinze. Excepcionalment, la Conselleria d'Educació i Cultura podrà autoritzar-ne el funcionament a partir de deu alumnes. Igualment, fixarà el nombre màxim de seccions europees en cada un dels nivells (educació secundària obligatòria, batxillerat i formació professional específica).
Article 22
Períodes de reforç
Els alumnes podran rebre fins a un màxim de dos períodes setmanals de reforç com a ampliació al seu horari lectiu, impartits pels professors especialistes en llengua estrangera, si les necessitats formatives ho requereixen i els recursos del centre ho permeten.
Article 23
Acreditació dels coneixements del professorat
Els professors de la matèria o el mòdul no lingüístic hauran de pertànyer a la plantilla del centre i acreditar els coneixements idonis en l'idioma estranger a través de l'especialització corresponent. Si no és així, serà exigible alguna de les titulacions previstes a l'article 9 d'aquest Decret o a l'Ordre de 24 de juliol de 1995, per la qual es regulen les titulacions mínimes que han de posseir els professors dels centres privats d'educació secundària obligatòria i de batxillerat. Excepcionalment, es podran acreditar aquests coneixements a través del procediment previst a la disposició addicional segona.
Article 24
Requisits per a l’autorització
Els centres que sol•licitin l'autorització hauran de presentar un projecte pedagògic explicatiu de la secció que s'hi ha d'implantar, l'aprovació del consell escolar i l'informe del claustre, que incorporarà, entre d'altres compromisos, el de col•laboració en la coordinació de tasques a càrrec dels responsables de l'idioma estranger, com també al d'estabilitat dels professors de matèria o mòdul al front de les seccions europees, al llarg del seu desenvolupament.
DISPOSICIONS ADDICIONALS
Disposició addicional primera
Els centres que s'acullin al projecte regulat al capítol I d'aquest Decret hauran de tenir en compte l'idioma estranger seleccionat per tal que els seus alumnes tenguin continuïtat durant l'etapa d'educació secundària en el centre al qual està adscrit.
Disposició addicional segona
La Conselleria d'Educació i Cultura podrà autoritzar, en determinats casos, la implantació del model lingüístic definit al capítol I i de les seccions europees del capítol III sense que el professorat tengui la titulació requerida, sempre que puguin acreditar qualificació suficient a partir de la documentació que n'avali la trajectòria professional, i els coneixements que es puguin acreditar a través de la realització de l'entrevista i les proves corresponents.
Disposició addicional tercera
Els centres privats no concertats podran acollir-se al que disposa aquest Decret, en allò que els sigui d'aplicació.
Disposició addicional quarta
Es manté la vigència del Decret 92/1997, de 4 de juliol, que regula l’ús i l’ensenyament de i en llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, en els centres docents no universitaris de les Illes Balears, que seguirà sent d’aplicació als centres que no s’acullin a aquest Decret. En els centres que s’hi acullin, també hi serà d’aplicació en tot allò que no contradigui ni s’oposi al Decret.
DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA ÚNICA
Queden derogades les normes de rang igual o inferior que s’oposin al que disposa aquest Decret o el contradiguin.
DISPOSICIONS FINALS
Disposició final primera
Es facultar el titular de la Conselleria d'Educació i Cultura per dictar totes les disposicions que siguin necessàries per desplegar aquest Decret.
Disposició final segona
Aquest Decret entrarà en vigor l’endemà d’haver-se publicat en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.
El conseller El president
